Capella de Sant Josepmaria

Capella fundada en els últims anys de la s. XVII, dedicada als sants Cosme i Damià, es va cridar "capella dels metges". Està situada al costat nord de la nau de l'església.

En l'edificació primitiva aquesta capella no existia, l'espai era part de l'pati nord. En el mur corresponent entre els contraforts, s'obria una porta romànica, que pot apreciar al mapa de l'Pare Tosca de 1704. A l'interior, sobre la porta, es trobava instal·lat l'òrgan gòtic, tal com es descriu en una de les actes de Visitador de l'Ordre Sanjuanista; encara poden apreciar-se les mènsules i buits de les bigues que el sostenien.

Durant els últims anys de la s. XVII i primers de l'XVIII, l'església va sofrir una remodelació a el gust de l'època. Es va construir en aquest espai una capella amb volta barroc-neoclàssica. En ella hi havia un altar antic, blanc, amb quatre columnes salomòniques i pintures en els intercolumnis. (F. Llorca). Es tractava de la Capella de Sant Cosme i Sant Damià, crida dels Metges, per ser aquesta la professió dels sants.

Així va continuar fins 1967, quan es va començar la recuperació de l'Conjunt Històric, reedificando la actual capilla, en harmonia amb l'adjacent capella de la Immaculada o Capella Castrense, actualment de la Passió, obra gótica del arquitecto Pere Balaguer.

A aquesta Capella de Sant Josepmaria s'accedeix per un arc apuntat, similar a el de les capelles de la banda sud, però amb descàrrega sobre robustes columnes adossades a el mur. La planta és rectangular, de cinc metres de longitud per quatre de profunditat, va coberta per volta de creueria, els nervis de pedra convergeixen en una clau central i se sustenten en els seus respectius capitells d'estintolament, sense decoració afegida a la talla. La senzilla clau circular emmarca una creu d'extrems arrodonits que s'adapta a la seva forma.

A la banda de l'Evangeli, incrustada al mur, hi havia la làpida de el gran Castellán Don Manuel de Sada, les restes del qual, com explica la documentació que hi ha a l'Arxiu Regional, van ser traslladats a Saragossa.

És un personatge, va ser Gran castellà d'Amposta, Castellania de la Sobirana Ordre de Sant Joan de l'Hospital de Jerusalem, actualment cridada Ordre de Malta, de la qual depenia l'Encomana de Torrent (Valencia), i Capità General dels Regnes de València i Múrcia. Va morir el 2 de febrer de 1764, havent disposat en el seu testament "que el seu cos fos dipositat interinament a l'església de Sant Joan de l'Hospital, que ho és pròpia d'aquesta Religió a la Ciutat de València ". Veure: LLORCA, F. "Sant Joan de l'Hospital de València", pàg. 86.

actualment, la llosa sepulcral pot veure a la Capella dels Confessionaris, a el fons de l'església.

Al centre de la capella s'ha col·locat una imatge en bronze de sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, fundador de l'Opus Dei, que va ser l'impulsor de la recuperació per al culte cristià d'aquest temple, que es trobava en estat ruïnós a la dècada dels seixanta de segle passat. En 1972 sant Josepmaria va visitar aquesta església i va consagrar l'altar major.

Aquesta escultura és obra de l'escultor Rafael Horta Celaya; Pesa 200 kg, mig 1’85 m. d'alt més 4 cm. de peu-base. el pedestal, de pedra calcària, Pesa 1.000 kg i mig 84 cm. d'alt. La caracteritza la mida de les mans, una mica més gran que el natural, en actitud de benedicció i acolliment, com va voler ressaltar l'escultor. Una replica en bronze, de el mateix motlle, s'ha portat a una església de Melbourne, Austràlia.

Sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, va néixer a Barbastre (Osca) el 9 de juny de 1902.

Recentment ordenat sacerdot a Saragossa, el 28 de març de1927, es va traslladar a viure a Madrid on va fundar el L'Opus Dei el 2 Octubre de 1928. Sant Josepmaria va viure a Roma des 1946, on va morir el 26 de juny de 1975.

El Romà Pontífex, sant Joan Pablo II, el va beatificar el maig de 1992 i el va canonitzar el 6 Octubre de 2002, a la Plaça de Sant Pere. La seva festa se celebra el 26 Juny.

La L'Opus Dei és una prelatura personal de l'Església Catòlica, la missió és contribuir a la missió evangelitzadora de l'Església difonent la crida universal a la santedat en el treball professional i en el compliment dels deures familiars i socials de la vida ordinària.

Sant Josepmaria tenia una especial devoció cap a Sant Josep, pare i protector de Jesús, que encarnava aquestes virtuts de treball i santedat en la quotidianitat de la vida a Natzaret. Va posar sota la seva protecció l'Opus Dei. Per això en la capella a ell dedicada s'ha col·locat un oli que representa a Sant Josep, pintat amb molt bona tècnica, en 1825, per Pérez Martín.

D'aquesta, a l'visitar aquest espai dins el recorregut de l'monument, ens vindran a la ment aquestes paraules tan útils, també per al dia a dia, de sant Josepmaria en el seu llibre "Forja": "Mira quants motius per venerar Sant Josep i aprendre de la seva vida: va ser un home fort en la fe; va treure endavant la seva família, -Jesús i Maria- amb el seu treball esforçat; va guardar la puresa de la Verge, que era la seva dona i va respectar - estimar - la llibertat de Déu, que va fer l'elecció, no només de la Verge com a Mare, sinó també d'ell com Espòs i Pare ".

GALERIA FOTOGRÀFICA:
Capella de Sant Josepmaria