Capella de Sant Pere

SOBRE LA CAPELLA DE SANT PERE I EL SEU EMPLAÇAMENT

El quart tram de la nau de l'església de S. Joan de l'Hospital és singular. Aparentment igual als altres, però no és així.

La seva volta és de pedra, de carreus, s de l'original. XIII, tal com es va construir. Els seus murs encara guarden les marques dels picapedrers i sobretot les petjades d'algunes construccions anteriors que ja no existeixen i que van ser aprofitades per situar el primitiu cor: "Sobre la porta d'entrada…”, com descriu un viatger de segles posteriors.

¿Porta d'entrada? Una altra porta d'entrada?

Entre els forts contraforts que el sustentaven havia, a la banda nord, una altra porta romànica semblant a la que encara existeix en el segon tram i que és tan coneguda, però aquesta segona va desaparèixer durant els bombardejos de 1812, dirigits pel General Suchet.

¿Tan a prop una porta d'una altra? Per què? Es poden veure totes dues amb tota claredat en els plànols de Mancelli i Tosca, dibuixats en els segles XVII i XVIII.

A l'espai simètric davant de la porta, al costat sud, es va habilitar una capella, també entra contraforts, similar a les que té a cada costat. només similars, doncs la distingeixen diverses curiositats.

El mur de el fons, també de carreus de pedra, és irregular, oblic a la part interior i formant un marcat angle en la seva traça exterior. i, a dos terços de la seva longitud total, es doblega bruscament cap a dins i deixa un buit triangular de gairebé 90 cm. de profund que donava a l'pati sud. No pot ser casual ni un error. Respon a un ús necessari i funcional.

Tot aquest quart cos de la construcció primitiva de l'recinte hospitalari, va haver de ser l'hospital pròpiament dit. Amb dues altures, per a la separació de malalts: possiblement infecciosos a la part superior, o dones i homes, separats. A la planta elevada s'accedia per un forat comú als dos pisos a l'obra de fàbrica, o bé servia per pujar queviures i robes amb una politja: el buit triangular de el mur exterior.

Però tornant a la capella, també cal destacar-hi la seva esquinçada ogiva, de la qual només es percep un petit finestral a la part alta. va ser cegada, en les reformes neoclàssiques, però encara manté la traça original, igual a la de la capella de S. Miquel Arcàngel. Ambas del s. XIII.

També és interessant saber que a la volta de pedra, d'aquest tram de la nau, un dels carreus té una inscripció: "Es va renovar aquesta església en 1704".

Va ser el moment de l'recobriment neoclàssic de gairebé totes les esglésies valencianes, i determina com el que va començar Juan Perez Castiel en 1686 amb la construcció barroca de la bonica capella de Sta. Bàrbara, va anar avançant, ja amb aires neoclàssics, fins emmascarar tota l'església.

Actualment un interessant retaule de la s. XIV-XV li dóna nom: Capella de Sant Pere, ja que la taula central d'ell mateix representa l'apòstol, revestit amb els seus atributs: les claus i la tiara.

D'autor desconegut pot datar-se al voltant de al segle XIV-XV. Les taules són de fusta de pi; la tècnica utilitzada és tremp sobre taula, estofat i daurat.

El retaule es compon de quatre peces de fusta de la mateixa època, les tres inferiors de la mateixa mida, acoblades i disposades en tres carrers i tres cossos. la quarta, menor, manera l'àtic. Tota la iconografia posseeix un gran encant per la seva ingenu dibuix.

A la taula central la imatge sedent de Sant Pere sosté simbòlicament a les seves mans les Claus del Regne, en gran mida. La tècnica d'aquesta figura és de major qualitat que la resta de el retaule.

A banda i banda, separades d'ella per la cresteria daurada, trobem dues escenes en cada carrer de el retaule:

• • Lateral dret de el retaule, esquerra el que el contempla, el cos superior mostra l'Anunciació de Nostra Senyora: el buf de Déu Pare impulsa el colom de l'Esperit Sant a Maria.

En el cos inferior es representa la Nativitat. Es pot observar la posició de l'Infant Jesús, a terra, dipositat sobre el mantell de la seva Mare; aquest suggerent detall és mostra de les variacions que s'han anat succeint en la representació de el Misteri de la Nativitat, des del Jesús Infant majestàtic, dipositat al pessebre, Jesús-Home proper, nen, en braços de Maria.

• lateral esquerre, l'Ascensió de el Senyor al Cel ocupa el cos superior, amb l'empremta dels peus de Crist sobre la roca. La solució perspectiva de les restes alçats a el cel és curiosa.

 

En el cos inferior contemplem l'Adoració dels Mags. Ja amb inclusió dels tres clàssics.

La quarta taula, situada a l'àtic, representa el Crist a la Creu, amb la Verge i Sant Joan, culminació de el Misteri de la Redempció. No té la recuperat que sens dubte va haver de posseir.

La tabla en saledizo que forma la polsera o guardapolvo, és posterior, va ser afegida com a protecció. Està policromada en suaus tons blaus i rosats, amb dibuix molt interessant. Sembla procedir d'una sostrada gòtica i ha estat molt ben restaurada en la seva estructura actual per la Conselleria de Cultura, a través del Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns mobles. Es va considerar millor la seva actual col·locació, separada de el retaule, ja que és d'època posterior, s. XV-XVI.

Per tornar-lo al seu lloc original es va procedir a col·locar una armadura metàl·lica d'alumini que evités la humitat de el mur a les taules de el retaule.

Aquest retaule de sòbria factura, guarda similitud d'estil amb l'art de l'Alt Aragó o "Aranes": els fons plans, la vestidura de les figures pràcticament igual, anatomies molt semblants, detalls de l'estofat i daurat de el mateix taller… fins a la cresteria és gairebé la mateixa.

En les imatges podem veure l'estat primer de el retaule i la seva restauració i col·locació, Mas alguns detalls de semblança amb altres retaules i de la seva ingenu traç.

 

 

 

 

 

 

GALERIA FOTOGRÀFICA de l'Retaule en alta resolució: