…a Sant Joan de l'hospital hi va haver un cinema?

EL QUE SALTARÀ

En 1966 l'Arquebisbe de València, D. Marcelino Olaechea va encarregar, a los sacerdotes de la Prelatura del Opus Dei, que es fessin càrrec de l'Església de Sant Joan de l'Hospital al casc antic de la ciutat, que en aquells dies no tenia culte i s'usava per a diversos fins de l'arquebisbat: com a escola de sordmuts, cursets de cristiandat, residència en algunes habitacions adaptades sobre la pròpia construcció i, per a alguna cosa més singular: com Cinema.

Detall entrada a l'Cinema SARE

Era l'època en què els universitaris demanaven una obertura més gran a la filmografia estrangera. Si bé és cert que, en algun moment i en horaris especials, s'usava per al públic infantil de la mateixa manera que el cinema de el Col·legi dels Nens de Sant Vicent o de Col·legi de Dominics, el cinema SARE va néixer com a alternativa als cinemes d'Art i Assaig que començaven a aparèixer.

El SEU universitari es va responsabilitzar d'això, i així van començar a projectar-se pel·lícules de nous directors com Ingmar Bergman, Hitchcock, Vidor o Vajda. En sorgint després de la projecció de l'film, entre el públic jove que assistia, un debat interessant i de vegades apassionat. En les ressenyes de diaris d'aquella època veiem els anuncis de pel·lícules com Psicosi, El Setè segell o La Deu.

La nau de l'església va haver de ser condicionada per a això. En el presbiteri, un gran teló que una empresa de tèxtils va instal·lar, ocultava l'altar de escaioles i jaspis de la s. XVIII, obra de José Domínguez (curiosament va ser el primer altar construït sota les normes antiincendis promulgades en aquells dies); la capella central al fons de la nau va ser maó de pla, els arcs desmuntats i una enorme màquina de projecció es va instal·lar en ella. Una petita finestreta feia de taquilla.

La 8 capelles laterals van ser tancades per panells entapissats que aïllessin i afavorissin l'acústica. En els meus records d'estudiant i assistència a les sessions de cinema Sare, hi ha un fals sostre blanc que ocultava la volta centenària i ho feia semblar un magatzem de grans dimensions.

Les butaques eren noves i còmodes, i van substituir les velles cadires de boga; en el descans es podia comprar berenar a la petita cantina o bar instal·lat a la sagristia annexa a la Capella de Sta. Barbara. En un angle, fent les vegades de font, un rentamans en marbre negre amb la creu de Malta esperava el seu trasllat.

L'entrada a l'recinte s'efectuava per un passadís que donava al carrer de l'Miracle, que durant molts anys va ser l'entrada a el conjunt històric, ja que el que és actualment El Trànsit i part més antiga de l'edificació, es trobava ocupada com habitatge.

Quan al gener de 1967, es van començar els treballs de recuperació de l'església, tot això va desaparèixer. El cinema Sare es va traslladar a prop de la Plaça de Sant Bult, amb el nom de cinema Sipe.

Margarida Ordeig Corsini
Director tècnic del Museu de l'Hospital San Juan de el Hospital de Valencia posat

GALERIA FOTOGRÀFICA:
Qui S.A.R.E.