troballes ocults
Columna anellada a l'arc toral.
A l'interior de l'església de Sant Joan de l'Hospital de València sorprenen moltes coses, però potser una de les més curioses siguin les columnes califals de l'S. X, de marbre rosa amb capitell de niu d'abella, que formen l'arc toral de l'església. Es troben col·locades sobre dos fustos anellats de marbre blanc romà. Són idèntiques a les que es troben al museu de l'Alhambra i en el de Còrdova, provenen totes elles de la mítica Medina Azahara.
Columna anellada de l'arc toral. Amb capitells islàmics califals de l'S.X. En el fust sud signe hebreu que representa l'heura.
Com arribar fins aquí? Quan i per què?
Les primeres notícies escrites que es coneixen parlen que sobre l'any 714 tot el territori que avui és la Comunitat Valenciana ja era musulmà.
Al voltant de l'any 800 és nomenat governador de tot el Llevant, que incloïa Barcelona i Osca, El Rei de l'Oncle A el-Hakam Abdallah ibn `Ab regal-Rahman Ibn Mu“awiya. A què es va conèixer amb el nom d'al-Balansi, o sigui, "El valencià".
Va exercir el seu govern des de l'any 802 a 824, construint la seva residència campestre a la Russafa, als afores de València, els jardins van ser cantats per diversos poetes musulmans.
anys després, ja al s. XI, Abd al-Aziz, rei de la taifa de València, desenvolupar i enriquir el seu petit estat, aixecant noves muralles, un pont de pedra (on hi ha el de Serrans), palaus, mesquites, jardins, escoles i banys.
Molts potentats cordovesos es van assentar a la prospera ciutat portant amb si materials, estris propis i diners per construir les seves cases. ¿Van poder portar les columnes de la desapareguda Azahara?
La conquesta cristiana de València pot dir-se que va començar a 1210 amb el rei Pere II d'Aragó i afecta particularment a el complex de què estem parlant. La 11 de novembre el rei D. Pere dóna a la Milícia de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, l'alqueria de Russafa i la torre situada al costat d'ella, més moltes altres possessions al camp ... quan València capitulés.
Estant a Alcanyís, el seu fill, el jove rei Jaume I d'Aragó, i amb ell, el seu amic el Maestre de l'Hospital, Hugo de Folcalquier i també el noble Blasco d'Alagón, li van parlar de les excel·lències de la terra, clima i ciutat de València, animant-lo a la seva conquesta.
El setge de la ciutat dur 5 mesos. El rei Abu Yumail Zayyan, va enviar al seu nebot Abu-l-Hamlek, a pactar unes condicions justes i favorables. La 29 Setembre de 1238 va ser signada la capitulació. Així ho explica ibn al-Abbar, famós poeta, historiador i representant real. La 9 d'octubre entrava Jaume I a València.
Un altre gran historiador i geògraf cordovès, ar, obres, en la seva "Geografia monumental de a l'- andalus ", i posteriorment A EL-Udrí, van descriure l'emmurallada ciutat de València amb quatre portes, més una sortida, AS-šarī'a (Eixerea) que comunicava l'urbs amb una esplanada extramurs o Musal.la, o zona per a celebracions religioses.
Vista del mur d'entrada original amb una sagetera. S. XII-XIII.
Però interessa sobretot la descripció sobre aquesta porta: "Immediata a la porta, ja a l'interior, existia la mesquita Sabuliya, que donava nom al carrer que Jaume I va cedir a 12 cavallers conqueridors ... " (Carrer Sepolella de l'Xepolella, que correspondria a l'actual Trinquet de Cavallers.
També al costat de la porta es trobava la residència de l'Emir Azach ab-bunbedel. Un espaiós jardí l'envoltava, amb fonts i passadissos entre elles, la seva zona d'eres, forn i azucatchs.
És aquesta possessió, la qual el Rei Jaume dóna a la Milícia de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem. Así figura en el Llibre del Repartiment. Perquè establissin, segons el costum d'aquesta ordre, un alberg-hospital: "Les casa i estatges de Azach Abunbedel ... i les eres que el circumden".
Allà es van instal·lar els freires / cavallers, usant les edificacions que hi havia i construint un temple, l'alberg i la zona de cementiri; a ... aquelles eres i horts que envoltaven la possessió.
Totes aquestes reminiscències àrabs es coneixien, però ... cal fer un salt de 700 anys.
En 1996-97, es duien a terme unes excavacions arqueològiques al Pati sud, o zona cementirial de l'Conjunt Hospitalari de Sant Joan, quan es va arribar a un paviment singular, islàmic, conservat en la seva posició original. Un molt ben travat enrajolat a espiga, vermell, d'argila cuita, formant un passadís que ascendia amb graons cap ... una preciosa capella gòtica, si, però aixecada sobre fonaments musulmans.
Al centre dels passadissos va aparèixer una font estelada, fins i tot amb la seva canella de plom, perfectament units les toves entre si, però mancats de les rajoles esmaltats en blau que van haver de adornar-.
Els jardins de l'emir, envoltant l'oratori personal o la mesquita Sabuliya. Diversos historiadors així ho creuen.
No obstant això, no estava prevista la seva recuperació, dins el projecte que es realitzava, aprovat per la Comissió europea de Cultura, i per evitar el seu deteriorament es va tornar a tapar i es va posposar per un moment millor.
Aquesta troballa va acompanyar a un altre de gran importància, un tram de la spina de l'Circ romà de la ciutat romana de Valentia, del s. III. En el fons d'una cripta de la s. XVI.
Margarida Ordeig Corsini
Director tècnic del Museu de l'Hospital San Juan de el Hospital de Valencia posat
