El cadirat gòtic-renaixentista

Us expliquem la història i possible procedència del carreu que es troba al presbiteri de l'Església de Sant Joan de l'Hospital, després de l'altar major.

COM VA ARRIBAR A L'ESGLÉSIA DE SANT JOAN DE L'HOSPITAL

Al voltant dels anys 1950 a 1960, els Barons de la Reial Jura, Excms. Srs. D. Luís de Muller i de Ferrer i la seva esposa, Donya Blanca de Morenés i Carvajal, van adquirir una secció desmuntada d'una antiga cadirat, de procedència desconeguda. El lot va ser traslladat a una finca, propietat dels barons.

En 1996, D. Jaume Muller i Morenés, fill de D. Luís i Donya Blanca, la hi va oferir al Sr.. Manuel de Murua i Sancristóval, rector de l'església de Sant Joan de l'Hospital de València.

Les peces del carreu estaven compostes per vuit laterals amb els recolzabraços en perfecte estat i cinc seients amb les respectives misericòrdies. Totes bé almenys una en mal estat. Realitzades en fusta de roure de Flandes.

L'any 1997 es van ubicar al presbiteri de l'església de Sant Joan de l'Hospital.

PROCÉS DE RESTAURACIÓ:

Al desembre de 1996 es van traslladar les 13 peces al taller de fusteria dels Germans Arnal Domingo, en Serra, (Valencia) per ser restaurat.

Les peces de fusta que falten, tal com es pot apreciar en les fotografies que s'adjunten, van ser realitzades en origen en fusta de roure francès.

Un cop al taller, van ser polides per desprendre la brutícia acumulada i el vernís vell i es va poder apreciar millor la talla dels recolzabraços: simple i estilitzada.

el treball, molt laboriós per l'exigència històric-artística que comportava, va ser finalitzat a l'abril de 1997. Es va dedicar un treball especial a les "misericòrdies", que van poder ser fidelment restaurades, almenys una d'elles que va ser reproduïda integralment seguint l'estil de les originals.

Un cop restaurades, en 1997 es van traslladar a l'església de Sant Joan de l'Hospital, i es van situar al presbiteri, després de l'altar major, on es troben actualment.

Un cop allà es va procedir a la igualació del to de les peces de fusta amb poliment i cera. Aquest treball va ser realitzat per l'especialista en restauració, Mª Teresa Alapont.

Detall dels recolzabraços: abans de ser polits, en part i després.

 

Detall de la peça de roure francès, abans de ser tallada, per a la reintegració de la misericòrdia

 

– A la foto superior: dues preses laterals del cadirat amb el reposa caps, d'una peça, col·locat sense tallar. – a la de baix: el reposacaps ja tallat i preparat per a subjecció final.

POSSIBLE ORIGEN DE LA CADIRA:

La procedència original del carreu és una incògnita ja que quan els barons de la Reial Jura la van adquirir no existia cap document en què figurés el seu origen. Fins ara s'han estudiat dues hipòtesis sobre la seva procedència.

Fins a l'any 2022 i en base a les dades que es disposaven, es creia que el carreu del Presbiteri de l'Església de Sant Joan de l'Hospital podia procedir del Monestir de Sant Benet de Calataiud.

Un estudi realitzat a l'any 2022 por el doctorando Voravit Roonthiva de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, argumenta que pot provenir del carreu del cor de l'església parroquial de Santa Maria d'Agramunt (Urgel).

Possible procedència del Monestir de Sant Benet de Calatayud

El Monestir de Calatayud, va ser construït al s. XII, annex al Monestir de benedictins d'Oña. El carreuat es va realitzar per al cor de l'església, situat enlaire als peus d'aquesta. posteriorment, a la dècada de 1950-60 es va col·locar a l'absis. Quan la comunitat va tancar el convent i es va traslladar al Monestir de Sant Benet de Saragossa, el dia 31 Juliol de 1969, es van portar amb si el cadirat, que se suposa estava completa i en bon estat.

Al nou convent va arribar també, per motiu semblant, el cadirat del Monestir de Corella (Navarra), optant per col·locar aquesta última que respon millor als desitjos de la comunitat, pel nombre de seients i per familiar que ja era per a les religioses.

Al voltant de 1970 van vendre el carreu de Calatayud a un antiquari.

Posible procedencia de la iglesia parroquial de Santa María de Agramunt

La iglesia parroquial de Santa María de Agramunt (Urgel) és una església romànica que va ser declarada BIC a 1931.

La carreuada de l'església de Santa Maria d'Agramunt estava formada inicialment per 25 cadires construïdes amb fusta de roure.

El cor inicialment es trobava a la nau principal. En 1876 es va traslladar a la tribuna alta. En una fotografia realitzada a l'any 1936 per Joan Pons Farré s'observa la tribuna alta amb gran part del carreu del cor. L'any 1952 es va suprimir la tribuna alta i això va motivar la pèrdua de gran part del carreu. A l'església de Santa Maria d'Agramunt només hi van romandre 10 costats, vuit cadires i vuit misericòrdies originals. La resta de les peces del carreuat es van vendre en dos lots. No hi ha cap document en què figuri la data exacta de la venda d'aquests lots ni on van anar a parar.

Probablement una part del carreu va ser adquirida per la família Muller i Ferrer, barons de la Reial Jura en un antiquari de la província de Tarragona.

Un estudi realitzat a l'any 2022 por el doctorando Voravit Roonthiva de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, ha permès identificar a la fotografia del carreu de l'església de Santa Maria d'Agramunt realitzada per Pons Farré l'any 1936 tres medallons del carreu de l'església de Sant Joan de l'Hospital de València.

Fotografia del Cor de l'església de Santa Maria d'Agramunt a la tribuna alta l'any 1936.

 
Miguel Bayarri nos habla sobre la donación (de la familia Muller) y restauración de la sillería: 

També et pot interessar....