LÀPIDA DELS ALBERO

La làpida de la família dels Albero és una de les més antigues amb inscripcions medievals que es conserven a València. D'autor desconegut, de l'any 1254, S. XIII.
És una làpida en marbre blanc que recorda la forma seccionada d'un sarcòfag, va pertànyer a la família dels Albero com consta en la inscripció. Es compon de tres grups ornamentals:
A.- Baix relleu, pla en la superfície, que representa la Crucifixió, amb quatre figures: Al centre, Crist a la Creu, a banda i banda la Mare de Déu i Sant Joan, cada un d'ells acompanyats de dos àngels amb espasa o-i torxa. Sobre el stipes de la creu, en els angles, dos cercles que representen el sol i la lluna.
La tosquedat aparent del baix relleu és possible que es degui al seu ús com a suport d'un esmalt o bronze superposat.
B.- inscripció: Deu línies en lletra gòtica, tipus de monàstica; es va introduir a València durant el pontificat del bisbe Andreu d'Albalat ( 1248-73 ). A la primera línia es llegeix la data: 1250 a 8 dels idus de gener. Seguidament els noms dels sepultats:
Eximeixen d'Albero, 13 de febrer de 1260
Eximeixen d'Albero (fill), 30 d'abril de 1270
Diego d'Albero, 14 d'agost de 1286
C.- Quatre escuts hispans d'armes, situats a les quatre cantonades de la part rectangular que compon la làpida: motiu heràldic, lleó rampant en les dues superiors i quarterat amb lleó i creu grega cantonados, en els dos inferiors.
Va ser restaurada al final de la dècada dels 90. Les lletres de la inscripció estaven policromades, podent-se observar restes de color vermell i ocre alternats. Es troba dipositada a la sala de troballes del museu.

Làpida de la Família dels Albero