La Mare de Déu de l'Miracle

LA MARE DE DÉU LA MARE DE DÉU DEL MIRACLE, Advocació CENTENÀRIA AL EL CONJUNT DE SANT JOAN DE L'HOSPITAL DE VALÈNCIA. S. XIII

A l'octubre de 1238 Jaume I fa la seva entrada a la ciutat de València. L'acompanyen tots els estaments que formaven la Cort i govern del Regne d'Aragó. Entre ells els representants de les Ordres militars de l'Tremp, Sant Sepulcre i de l'hospital de Sant Joan de Jerusalem.

A aquests últims els concedeix el Rei, enfront de la Porta de la Xerea: "Les cases i estatges de Azach Abunbedel ... i les eres que les circumden ...", tal y como figura en el LLibre del Repartiment.

D'aquestes edificacions àrabs encara queden en peu alguns murs, en la primitiva entrada a l'recinte. És en aquest mateix espai on es trobava l'accés, sota un arc, a la Capella de la Mare de Déu de l'Miracle. És un petit recinte de fàbrica romànica, techada amb volta de canó creuat i maó de pla; adossada a aquesta, una petitíssima sagristia amb maons a soga a la volta i d'incipient ogiva.

Molt important és el document de l'any 1254 trobat a l'Arxiu del Regne, en el qual figura que un tal Dalmau, Cavaller de l'Hospital, va demanar ser enterrat a la capella de Nostra Senyora de l'Miracle, pagant la il·luminació i conservació de l'altar de la Verge ... en ell Trànsit de Sant Joan de l'Hospital.

¡En 1254!. És el testimoni més antic escrit, que autentifica l'existència de la imatge i la situa en el primer recinte hospitalari.

La imatge és una talla en pedra, de poca alçada per facilitar el seu trasllat. El seu estil és el propi que en aquells moments anava travessant els Pirineus, procedent de les noves corrents europeus: menor rigidesa, major mobilitat de la figura de l'Infant Jesús, el pom a la mà i la incipient i difícil somriure de Maria.

La Confraria va ser constituïda i aprovada pel Bisbe D. Hugo de Fenollet el 30 Abril de 1356, i insereix en el Reial Privilegi de 10 de juny de 1371, pel Rei Pere IV.

Pel que fa a l'culte establert per l'advocació de Nostra Senyora de l'Miracle, la seu episcopal llevantina li va atorgar festivitat i missa pròpia. En el Missal de la Catedral de València de 1509, fol. 352, es troba el text de la "Missa Sancte Marie sub títol Miráculi".

Alfonso de el Castell de Solórzano en la seva obra: "Sagraris de València" imprès en 1635, donats: "... com a prova del que estimada que era el Papa Adrià VI li va concedir, en 1522, la gràcia, llavors no prodigada, de Indulgència Plenària a què resés davant la imatge encara que fos una senzilla jaculatòria. "

La Verge va ser cridada així per un miracle que va succeir en el Trànsit i va acabar al convent de Predicadors, a la tomba de Sant Lluís Beltrán, i que relata Marc A. d'Orellana, afirmant que la imatge va rebre el títol de "La nostra Senyora de l'Miracle" des de llavors i molt abans que es popularitzés el cridar així a la Mare de Déu de la Seu, pel miracle esdevingut en 1556.

Posteriorment Teixidor compte que els segles XVI i XVII van ser de gran auge en la confraria; tant és així que el 20 Setembre de 1640 es fa, "Un inventari de les joies i robes de la imatge, per la molta devoció que el poble li té ". (NOMBRE)

A la zona navarrès-aragonesa es conserven escultures de semblant factura romànic-gòtica, sobretot en localitzacions que van ser de l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem, com Sangüesa, Sos de Rei Catòlic ... etc.

També una dada curiosa i interessant és el següent: Lope de Vega nomena a Nostra Senyora de l'Miracle en una de les seves obres: (Còpia de el text de l'obra, a l'Arxiu de la Universitat de la Nau, Valencia)

En 1850 es van desamortitzar les ordres militars i amb això el Conjunt de Sant Joan de l'Hospital (ja danyat pels bombardejos dels francesos) va patir abandonament i usos diversos. En 1905 es trasllada la titularitat amb els béns i l'arxiu a la nova parròquia de Sant Joan Baptista i Sant Vicent Ferrer a l'eixample.

La nostra Senyora de l'Miracle va passar del seu capelleta tradicional a el presbiteri de la nova església. Durant la contesa civil desapareix i és trobada posteriorment al Museu diocesà, que va acollir a tanta imatge dispersa i destruïda. També l'escultura medieval de la Mare de Déu de l'Miracle estava trencada. Faltava el Nen Jesús i el braç dret i la corona estava copejada i amb trencaments.

A les fotografies que s'adjunten es pot veure: l'antiga fotografia de l'escultura de la Mare de Déu, presa de la tesi de Fernando Llorca Die, a principi de segle XX. Una altra fotografia del seu estat en la dècada dels 60, presa en el Museu Diocesà de València i la imatge actual que presideix l'església, obra de l'escultor José Esteve Edo en la dècada dels setanta.

Dins el concepte d'intentar tornar, a tot el conjunt santjoanista, les seves característiques històriques, d'una banda, i dotar-la de fons museístics i litúrgics per una altra, adquireix especial rellevància, dins dels considerats "fons mobles", l'escultura primitiva de la Mare de Déu de l'Miracle. La peça més antiga potser del conjunt i de les poques que s'han documentades de la València contemporània a l'Rei D. Jaume.

Ara bé, la imatge danyada, es troba al Museu de la Seu des de fa dècades. La seva estructura oberta al braç dret i zona superior del genoll, i al cap, és previsible que absorbís més humitat de la que convé i no ha de sortir del seu actual ubicació.

El seu lloc expositiu al recinte de Sant Joan de l'Hospital seria la capella Hospitalari-funerària al Pati sud o zona de l'cementiri medieval; ja que l'antiquíssima capelleta de la seva advocació en ell Trànsit, ha desaparegut com a tal, ia més, estèticament, l'escultura és petita per ocupar el presbiteri de l'església.

Per això D. Carlos Cremades, rector de el temple i D. Augusto Cruañes van tenir una gran idea.

La capella hospitalari-funerària, també crida del Rei D. Jaume, per tradició, és contemporània a la imatge. Tota la zona sud del conjunt històric, del s. 13-14, s'està recuperant amb la major fidelitat possible al que va ser antany, tant en la seva edificació com en els elements representatius de la tradició funerària, trobades al subsòl o usats com a peces constructives posteriorment.

Així que els va semblar apropiat per a la seva difusió i coneixement i per al culte, situar una imatge de Nostra Senyora de l'Miracle en aquesta capella tan visitada, plantejant una fidel reproducció de l'escultura antiga.

Cal tenir en compte una dada molt significativa: l'Ordre de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem es va fundar per a atenció dels pelegrins, malalts i desvalguts, que arribaven a Jerusalem; però amb el transcurs dels anys i pèrdua de Terra Santa, seves obligacions van incloure l'atenció i sepultura d'indigents i ajusticiats que no tenien familiars ni a ningú que es fes càrrec d'això.

Així figura en el seu "consuetudine" de la s. XII-XIII, (recopilació de deures i obligacions dels freires i cavallers); sempre situats sota l'empara de la Mare de Déu. També a Sant Joan des del primer moment. Dos segles després, en Valencia, aquesta obligació d'empara i atenció als innocents i ajusticiats, ocupant-se de la seva sepeli, passaria a la nostra patrona la Mare de Déu dels Desemparats. En record d'això, la ubicació de Nostra Senyora de l'Miracle, en l'àrea cementirial, sembla molt adequada.

Després de la consulta als responsables dels fons de l'museu Diocesà, per obtenir el permís de realitzar mesuraments sobre l'escultura original, es va contractar a un taller d'escultura per efectuar-.

Els professionals que portarien a terme la rèplica de l'escultura (Lola Climent y Juan Carlos Ferri del Taller “Tall Scan 3D” en Guadassuar), han pres dades informatitzades amb els mitjans més moderns de mesurament actuals: per punts amb làser. La figura serà tallada en pedra, amb l'exactitud de les dades de l'ordinador que dirigeix ​​el treball, i després desbastada i polida, amb mitjans tècnics molt específics, que asseguren la perfecta reproducció. La restauradora Mar Sabaté, professional en tractar policromies i protecció de la pedra, es farà càrrec de la imatge posteriorment.

Donades les nombroses visites, sobretot d'escolars i universitaris, es van a imprimir panells amb el procediment escultòric dut a terme i amb la informació històrica que es coneix sobre aquesta escultura centenària. També monitors amb el treball realitzat pas a pas, per explicar didàcticament l'execució en pedra de la Mare de Déu de l'Miracle i la seva policromia.

Acojámonos a la seva protecció en aquests moments tan singulars i complicats. (I encomanem al nostre estimat D. August que tant l'estimava)

GALERIA FOTOGRÀFICA:

Virgen del Milagro

VÍDEO: LA RÈPLICA DE LA MARE DE DÉU DEL MIRACLE ARRIBA A SANT JOAN

També et pot interessar....