Sabies que a Sant Joan de l'Hospital hi va haver un cinema?

Cine Club S.A.R.E. (Servei Artístic Recreatiu Espanyol)

Los cineclubs, invent francès, van ser creats perquè per part d'associacions es pogués difondre una cultura cinematogràfica diferent a la comercial establerta considerada mediocre. A València van proliferar les sales a partir de començaments dels anys 60 amb dos vessants clarament diferenciades; la moral i religiosa preconitzada per l'Església i la social i contestatària de la gent vinculada a l'SEU. De les moltes que van existir a València sens dubte est de què parlarem tenir el marc més antic i insòlit. L'històric de San Juan el hospital, ara amb entrada pel carrer Trinquet Cavallers, 5, alberga en el seu interior la primera església (1238) construïda després de la catedral i actualment és l'únic element gòtic no civil ni militar conservat de la València de l'Rei Jaume I. És una construcció de gran severitat i bellesa però al llarg de la seva història va ser víctima de nombroses injustícies i atropellaments com ser disfressada de Barroc, profanació de les seves sepultures i altres saquejos i incendis durant la guerra civil. parcialment restaurada, en 1943 va ser declarada Monument Històric Artístic de caràcter Nacional, Després de caure en l'oblit.

Així estava quan en els últims anys 50 es va donar el vistiplau a el projecte de Cinematògraf i local per a representacions diverses encarregant la seva direcció a l'Pare Sarria, jesuïta, qui va oferir la batuta a un home de la seva confiança, Ángel Carrasco, d'Acció Catòlica. Això ja no podia ser considerat com una altra profanació ja que el temple estava secularitzat, això sí; hauria de patir algunes transformacions més. La nau central de l'església amb les capelles laterals tapiades va ser utilitzada com a pati de butaques, en aquest cas de cadires, i la gran pantalla panoràmica es trobava al presbiteri tapant l'altar major i darrere la màquina de projecció de 35 mm, com Déu mana. El pati sud dels arc-solios romànics desapareixia entre coberts. El cinema club va ser batejat amb les sigles S.A.R.E. (Servei Artístic Recreatiu Espanyol) i tenia la seva entrada pel carrer Miracle, 10.

En aquests finals anys 50 la ressenya d'algunes Cartelleres de València anunciava sessions els diumenges i festius de 4 a 9 amb `programa variado`. Ja en la dècada següent es concretava més la seva oferta de `Cinema Forum`: Diumenge 6 Març de 1960 a la 15,45 (5 ptes.): `Un Àngel va passar per Brooklyn` i a les 19,15 (10 ptes.): "Candilejas". de 1963 ja va quedar fixa la sessió dels diumenges a les 18,30, i al mes de desembre es va programar `Un gàngster per a un milagro`. A l'entrar et donaven un programa de mà amb la fitxa i sinopsi de la pel·lícula a debatre. La 21-02-65, van passar `Eva vol dormir`. L'última vegada que va aparèixer aquest cinema a les cartelleres va ser al llarg de l'any 1966, sent `El Zurdo` (classificada 3-R) la pel·lícula que es va projectar diumenge 16 de gener també en la modalitat `Cinema Fórum`. En el llibre `Memòria i vigència d'un compromiso`, editado por la Universitat de València en 2013, Enrique Pastor, un dels fundadors de `Cartellera Turia`, explica la seva experiència en aquest cineclub: `Diversos estudiants ens vam guanyar la confiança de el capellà titular de la parròquia i cinèfil. Allà vam poder veure pel·lícules increïbles per a l'època, des dels imprescindibles d'Ingmar Bergmand fins a obres clàssiques dels grans mestres de cinema nord-americà com John Ford o Howard Hawks. Normalment les pel·lícules les presentava Don Àngel Carrasco, que dirigia l'Escola de Periodisme de l'Església i treballava com a conserge en un hotel del carrer Colom. Posteriorment hi havia un col·loqui en el qual interveníem amb gran llibertat, encara que ara això pugui semblar banal. Carrasco solia insistir, sobretot, en els temes morals, al `mensaje`, però altres incidíamos en els aspectes formals i més polítics. A poc a poc establim amistat i amb el temps em va permetre presentar determinats films. Eren uns temps molt grisos. Culturalment no hi havia pràcticament nada.` Encomanat per la Diòcesi de València, en 1966 la Prelatura de l'Opus Dei es va fer càrrec de el temple amb la determinació de recuperar aquests espais de la manera més fidel possible al seu aspecte original, recolzat en la documentació històrica i d'arxiu.

Text de Severiano Iglesias

GALERIA FOTOGRÀFICA: 

Qui S.A.R.E.

També et pot interessar....