El autor de Els plans dels Cremades: una família amiga de sant Josepmaria recuerda, en el seu nou llibre, a l' «sant de l'ordinari»
Durant el confinament provocat per la pandèmia de l'COVID-19, el editorial Letragrande ha publicado un libro que ya cuenta con más de 12.000 descàrregues, des de 48 països diferents de l'món. A més a més, l'exemplar ja comença el seu camí en llibreries. El seu autor és el sacerdot Javier Cremades Sanz-Pastor (Zaragoza, 1946), quien relata en Els plans dels Cremades: una família amiga de sant Josepmaria, los recuerdos de la relación del fundador del Opus Dei con su familia.
Amb motiu de la festa de sant Josepmaria (1902-1975), Cremades li recorda com «molt assequible i proper, el sant de l'ordinari, de la vida, els treballs i afanys de cada dia ». I s'ofereix ell mateix, recordant que «si algú no sap com dirigir-se a ell, li pot dir que va de la meva part; com em té una enorme afecte, segur que l'atendrà molt bé i li farà gaire cas », diu amb humor.
L'autor va viure a Roma amb sant Josepmaria entre 1969 i 1973, i va gaudir amb la seva família d'una gran amistat amb el fundador. Javier Cremades, doctor en Teologia i metge per la Universitat de Salamanca, va ser capellà a la Universitat Complutense, director dels actes centrals de la JMJ de Madrid (2011), rector de l'església de l'Esperit Sant i de el santuari de Torreciutat, entre d'altres encàrrecs pastorals. En aquests mesos de lluita amb la malaltia ha pogut acabar i compartir «el tresor d'haver-li tractat».
¿Es pot dir que el seu llibre és la història d'un agraïment?
D'un agraïment o d'una amistat. El llibre comença amb la mort de la mare de sant Josepmaria, en 1941, a Madrid. Quan la senyora Dolors va morir -el fundador de l'Opus Dei estava a Lleida predicant uns exercicis a l'clergat-, va acudir al meu pare, que vivia allà, perquè li facilités la tornada a Madrid. Gràcies a aquesta ajuda va poder donar un petó a la seva mare abans de l'enterrament. Es coneixien des 1925, quan van coincidir a la Facultat de Dret de la Universitat de Saragossa.
En aquests mesos de la pandèmia, moltes persones han viscut el desconsol de no acomiadar-se així dels seus éssers estimats. Josepmaria St, que pel seu treball no va tenir l'oportunitat d'acomiadar-se de la seva mare com hauria desitjat, gràcies al meu pare va tenir al menys un consol… I aquest detall ho va agrair tota la seva vida, no solament al meu pare sinó a tota la família, a la meva mare i deu germans. Per una particular gràcia de Déu, vam poder gaudir d'un tracte molt singular amb ell fins que se'n va anar a el Cel fa ara 45 anys, i això ha marcat definitivament les nostres vides.
Com li recorda?
Des que el vaig conèixer a 1958, vi que además de ser un paràs, era molt bon amic dels seus amics. Tinc molts records: li estic veient a Pamplona, per descomptat 65-66, parlant-nos de llibertat: «Penseu en tot com us doni la gana, feu sempre el que us sembli millor. Sigues lliure ".
Com resumiria la seva personalitat?
He procurat transmetre el que sempre ens deia: sóc un pecador que estima Jesucrist amb bogeria. He intentat ressaltar el seu afecte a la Mare de Déu, a l'Església i al Papa; l'afecte cordial que malbaratava, seva santedat, la seva alegria i bon humor. També la seva proximitat i la seva capacitat de portar cap a Déu als quals es creuaven en el seu camí.
I al costat d'ésser profundament optimista i estar sempre animat, recordo bé que sentia una gran pena davant les ofenses a Déu, i portava a l'esquena com a autèntica creu el pes de l'Església, de l'Obra i de l'món. Recordo que un dia, durant els meus anys romans, em va dir: «Quan jo em mori, compte sempre que puguis als teus germans el molt que el Pare volia a Papa, sigui el que sigui. Ara és Pau VI. Però a aquest Papa, a el següent i a tots els que vinguin darrere cal voler-molt i sense condicions. Digues-li als teus germans!».
Alguns hauran conclòs que la meva família ha estat molt endollada. M'encanta poder dir que sí, que és veritat. Hem estat uns enormes i privilegiats endollats. I, A més a més, no ens treuen el ballat. Però torno a reiterar la meva tesi: ara, des del Cel, s'endolla a tots els que acudeixen a ell demanant-li ajuda espiritual o material, com ho va fer, i ho segueix fent, amb nosaltres.
Li han arribat ecos de lectors?
Estic molt content pels ecos, sorprès pels missatges que he rebut de mig món i espero que sigui ocasió perquè creixi la devoció a sant Josepmaria ... La veritat és que comptava amb l'entusiasme dels meus germans, sabíem que en certa manera aquest llibre és un tresor que teníem l'obligació de compartir, i veure-ho fet realitat ens ha tret un pes de sobre. A més Jesús Gil, el dissenyador gràfic, ho ha fet molt bé i ha aconseguit maquetar un llibre molt bonic i de categoria.
L'Opus Dei / Alfa i Omega
