Sobre construccions derruïdes i poc conegudes a Sant Joan de l'Hospital

Intentarem respondre a una de les habituals preguntes que fan els visitants de l'àrea cementirial de Sant Joan de l'Hospital.

Al sud de l'església del Conjunt històric de Sant Joan de l'Hospital a València, es troba el cementiri medieval del s. XIII. En el que seria el centre d'aquest, s'erigeix ​​la petita capella funerària coneguda per tradició com Capella del Rei En Jaume,

El Rei Conqueridor, amic del primer prior de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem a València, Hugo de Folcalquier, hauria sentit missa en aquella capella, construïda en els primers temps després de la conquesta per un altre dels cavallers santjoanistes que van participar en aquesta, Arnau de Romaní.

Aquesta petita construcció rectangular, d'absis romànic i nau gòtica, estava oberta en els seus tres arcs laterals de la nau. Així facilitava l'assistència a les exequias fúnebres que en ella se celebressin.

Adossada a l'absis hi havia una petita, tancada i simple construcció de mur baix. Disposava d'un pou i una Basseta amb canalització de sortida d'aigües. Un recollit lloc en què els cadàvers eren dipositats i preparats per a les exèquies fúnebres.

Els morts passaven després a la capelleta en el seu taüt, o embolicats curosament en sudaris, o els més pobres en palla, per posteriorment ser sepultats bé sota arc-soli, si pertanyien a una família o gremi que disposava d'algun, o bé al terra del cementiri.

El fet de donar sepultura als morts era, a més d'una de les obres de misericòrdia cristianes, una obligació per a l'Ordre de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, que atenia pelegrins malalts, indigents i fins i tot havia de donar sepultura als ajusticiats que ningú reclamava. Així figura en la Consueta (els estatuts) establert des del s. XIII, just en l'època que es construeix Sant Joan de l'Hospital a València.

Una pintura d'una altra petita capella funerària, la de l'Hospital de Memling de Sant Joan de Jerusalem a Bruges, Holanda, ens il·lustra aquestes cures.

Aquestes dues representacions, realitzades al s. XVII, mostren el complex hospitalari de Memling amb les seves característiques tradicioneles, entre elles la capella funerària al centre d'un espai enjardinat; adossat a la seva capçalera es pot veure un petit i baix recinte la utilitat era la neteja i preparació dels cadàvers abans de celebrar les exèquies.

Els complexos hospitalaris s'establien prop de corrents d'aigua: rierols, sèquies o assuts, o s'excavaven pous o aljubs per disposar d'aigua neta. Aquest grup monumental d'Holanda s'aixeca al costat d'un riu de considerable cabal com s'aprecia en el gravat.

En el Conjunt de Sant Joan de l'Hospital de València s'han trobat a l'àrea cementirial del s. XIII, testimonis de tot això: sèquies, pous, azucatch, gots funeraris i nombroses restes de metall: ferratges, claus, frontisses ... etc. que van pertànyer als taüts.

Però més interessant encara són les restes de les construccions adossades a l'absis de la capella. Són murs de maçoneria de la mateixa època de l'edificació original. De poca alçada i amb un pou (situat sota el mur (¿) que el va separar de la totalitat del recinte des del s.XVIII – XIX). Aquests són les restes semiderruïts que s'aprecien a la zona cementirial al costat de la Capuilla del Rei D. Jaume. El pou està tapat per perillositat.

En el plànol adjunt poden apreciar-se les zones de sondejos arqueològics i el que es va trobar, assenyalat i ubicat el pou i la Basseta per a aigua.

Vista de l excavación arqueológica

Vista de l'excavació arqueològica