Una mica d'història

Us mostrem la portada de la revista “l'Actualitat” i un article sobre Sant Joan del Virgen del MilagroHospital publicat en ella, el 31 el gener de 1908.
Podem observar que la Mare de Déu del Miracle portava en els seus braços al Nen, el qual va desaparèixer en la contesa del 36.

VALÈNCIA MONUMENTAL

L'església i casa de l'orde de Sant Joan

“Ningú ignora que els cavallers de l'orde militar de Sant Joan de l'Hospital van prendre part molt activa en la conquesta del regne de València duta a terme a la tercer dècada del segle XIII pel invicte rei En Jaume I d'Aragó. Aquells creuats van venerar una imatge de la Mare de Déu, que nosaltres som els primers a donar á conèixer, doncs abillada amb impropis vestidures, havia ocultado sempre els seus marmòries traces, corresponents al primer període de l'art ogival. Per col·locar aquesta imatge van construir Hospitalaris una capella de pedra, en què Jaume I va sentir el sacrifici de la missa, durant la purificació i reforma de la mesquita més gran.

Però l'església principal no va haver de construir fins a finals del segle XIV, doncs á meitats del mateix correspon una làpida funerària i blasonada, que es troba a la porta del temple, pertanyent á un cavaller que indubtablement va obtenir enterrament en sagrat.

Al segle XV és quan l'església de Sant Joan de l'Hospital va obtenir el seu major esplendor. Per jutjar de les seves riqueses artístiques n'hi ha prou dirigir una mirada al bell retaule d'una de les capelles laterals, conservat fins avui, per fortuna, darrere de l'altar modern. Encara que no tot és de la mateixa època, ja que les taules del cos superior són del segle XV i les de l'inferior de finals del segle XVI, constitueix un monument interessantíssim per la història de la pintura espanyola.

No és possible tancar en els petits límits d'aquesta informació les moltes antiguitats que es conserven a l'edifici dels Hospitalaris; hi ha necessitat de concretar-á les que són absolutament desconegudes per al públic, i d'elles á les més interessants. Considerem com a tal el cementiri de l'ordre, que cap historiador ha esmentat, i que presumim haver descobert. Examine el lector nostra fotografia i vegi si aquests arcs, gòtics uns, del renaixement altres, Blasons estafadors particulars, en el que avui és petit corral, acusa o no col·lectivitat d'enterraments.

Objectes molt curiosos són les banderes que es conserven en una de les capelles de l'església; la creu desbrancada i els escuts d'Espanya i València que ostenten, ens inclina á suposar pertànyer á les companyies de voluntaris realistes en temps de Ferran VII, però sotmetem la nostra opinió a l'estudi del lector, doncs res, que sapiguem, s'ha escrit sobre el particular.

I per punt i final d'aquesta ràpida ressenya emprarem el clàssic escut de marbre (Segle XVII) de la il·lustre família de Juan de Torres, representada avui pels marquesos de Villagonzalo, que són els patrons d'aquesta església.

Dues de les casernes, són armes parlants del cognom Torres i els altres simbolitzen al de Joan per l'àguila de l'Evangelista, si bé amb les traces pròpies de la nostra heràldica”

També et pot interessar....